Igglesi d'Inglatèrra

De S'Enciclopèdi
Revisión del 11:55 6 abr 2021 de 81.37.177.130 (discusión) (→‎Divisións)
(difs.) ← Revisión anterior | Revisión actual (difs.) | Revisión siguiente → (difs.)
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

S'igglesi d'Inglatèrra (en Inglês: Church of England) també anomenada s'igglesi anglicana ês s'igglesi cristiana majoritari n'Inglatèrra y attúa com "madre" y "priméra antigadat" de sa Comunió Anglicana. Ês també Iglesia-miembro fundadora de sa Comunió de Porvoo y origen de s'anglicanisme.

S'igglesi d'Inglatèrra, maldement ês s'igglesi oficial d'aquex país, no reb cap finansiassió dirètta d'es govèrn britànic.

Històri[editar]

S'igglesi d'Inglatèrra remunta sa séva històri a es primés siggles de sa cristiandat, y sabêm que per 180 estava ja estabblida sa diòcessis de Londres. Sas evidènsis arqueològicas demostran un cristianisme mólt prest, duyt a sas islas britànicas segurament per esclàus d'es d'es assentaméns romàns y va etsistí independentament a s'igual que móltas altras comunidats cristianas d'aqu'éra.

S'igglesi d'Inglatèrra té una igglesi germana en Irlanda, s'igglesi d'Irlanda, que també va esperimentà refórmas durant es siggle XVI. Però a diferènsi d'eu estravengud en Inglatèrra, sa majó part de sa pobblassió no va està d'acord emb aquets canvis y s'estimamés unirsê a s'igglesi catòlica romana. Sêns'embargo, s'igglesi d'Irlanda va conservà sa séva situassió d'igglesi oficial en aquéxa nassió fins 1871. En s'attualidat se seguêx organisand y considerand a sí matéxa com una igglesi per tota Irlanda.

S'igglesi de Gales, prèviament una part de s'igglesi d'Inglatèrra, se va separà d'élla en 1920 y a n'es matex tens se va trasformà en membre independent de sa comunió anglicana.

S'igglesi d'Inglatèrra se tròba en compléta y total comunió emb altras igglesis en sa comunió anglicana, y per separad emb s'altres firmàns de sa comunió de Porvoo. S'igglesi d'Inglatèrra ês també membre pléno en sa conferènsi d'igglesis europèas.

Divisións[editar]

Dedíns de s'igglesi anglicana, se pòren distinguí tres classes d'anglicàns, en eu que respetta es séu atracament a sas dottrinas bíbblicas, catòlicas y lliberals:

  1. High Church: Es círcul més conservadó de s'igglesi anglicana y aprop principalment a s'aristocrassi inglesa, es quin conserva concèttes catòlics en eu que respetta a n'es cult y a s'ecumenisme. Sa séva principal reflètse dedíns d'es cult ês s'acettassió d'es sèt sacraméns catòlics, sas imatjes icònicas d'es catolicisme (no sas veneran però tampoc prohíben qu'altres membrs'eu fajin), y es marcad ecumenisme emb s'Igglesi Catòlica, de suqu'es famosos anglocatòlics.
  2. Low Church: Es círcul més reformad de s'igglesi anglicana, lligad emb s'historicidat dirètta de sa refórma de Latimer, y es posteriós reformads com Owen, Chadwick y Ryle, y part d's'enomenads "puritans" que varen arribà a estabblí sa colòni britànica en Nordamèrica que pasaría a essê estads unids, de sullà se varen separà colcunas d'éllas en sas cridadas "igglesis episcopals" . Aquets círculs són es més unids a es 39 artículs y a n'es llibre d'orassió llog comú tradicional, no se relassionan emb so catòlics y fan énfassis en Sa séva sentit protestant d'es anglicanisme, com part d'es cristianisme històric, apostòlic, catòlic (universal, que s'igglesi de Cristo està en totas sas pars de sa tèrra)y reformad, són de tendènsi majorment calvinista, y unids a es precettes reformads com sas cinc solas (sola escritura, sola gràsi, sola fe, sol Cristo, sol a Déu sigui sa Glòri), y es famós TULIP, o es cinc puns d'es calvinisme.
  3. Liberals: No ês un círcul apart, totsol per témas d'ordenament eu porêm considerà d'aquéxa manéra. Aquets lliberals són aquells qu'han fet sas derréras modificassións y aperturas en s'igglesi anglicana, demunt tot en sa matéxa Inglatèrra y en paíssos com Canadà, Estads Unids, Australia, que no vòl di que totas sas igglesis anglicanas d'aquets paíssos siguin lliberals. Estàn a favó de s'ubertura a n'es Ministèri femení (desinnassió de presbíteros, pastós y arcabispss femeníns), s'ordenament homosetsual, es nòssas homosetsual y una fort tendènsi a idèas socialistas.