Biniarroi

De S'Enciclopèdi
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

Biniarroi és un llogaret de procedènci àrabe situat entre es Santuari de Santa Llúcia y es Puig de Suro, a n’es terme de Mancor de la Vall, es cual a s’antiga entrada disposa d’una font d’es matex nom.

Dit llogaret va sufrí un greu despoblament a partir d’es día 24 de mars de 1721 cuand sas aygos subterraneas emergiren en tanta abundànci y forsa que reblaniren ets estrats argilosos sobre es qu’estavan construidas sas casas d’es llogaret y sas marjadas d’ets horts pròxims a sa font de Biniarroi.

Degut a tan fatidic fet moltas de casas y marjadas s’esbucaren, y fins y tot emb so moviment de sas terras, abres y rocas canviaren de lloc. Un inesperat fet que va provocà que molts d’ets habitants fugiren espantats per no tornar pusmay més. Més endevant, concretament a n’ets añys 1814, 1816, 1857 y 1943 se reproduigueren més fenòmens semblants, però afortunadament de menor intensidat.

Segons mos conste cap a n’es 1928 hey havia nou casas habitadas: Son Nadal, Son Patró, Ca’n Cabà, Ca sa Xorca, Ca’n Ros, Ca’n Pau Carro, Ca’n Patró, Ca’n Llobera y Ca’n Biel de na Coloma. Dues casas més, Ca’n Silis y Ca’n Xesc ja estaven deshabitadas. També hey havía un oratori dedicat a Sant Vicens Ferrer, patró d’es llogaret. A 1939 va quedà totalment desmantelat; fins y tot se’n varen dur sas teulas de s’oratori a Santa Llúcia, ja que feya molts d’añys que no hi deyan missa y es feligresos havian d’escoltarla a Mancor de la Vall. Después d’un despoblament total que va durà més o manco 31 añys a 1970 se comensaren a restaurar casas per estiuex y segona residènci.