George Washington

De S'Enciclopèdi
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
George Washington
Gilbert Stuart Williamstown Portrait of George Washington.jpg
Professió: Polític
País: Estads Unids
Fétxa de naxement: 22 de Febré de 1732
Llog de naxement: Westmoreland, Virginia, Amèrica britànica
Fétxa de sa mort: 14 de Desembre de 1799
Llog de sa mort: Mount Vernon, Virginia, Estads Unids

George Washington (Westmoreland, Virginia, Amèrica britànica, 22 de Febré de 1732-Mount Vernon, Virginia, Estads Unids, 14 de Desembre de 1799) va sê es primé president d'es'Estads Unids êntre 1789 y 1797 y comandant en jjéfe d's'etzèrcit continental revolussionari en sa Guèrra de s'Independènsi d'es'Estads Unids (1775-1783). En s'Estads Unids se li considéra es pare de sa patria. Ês considerad un d'es pares fundadós d'es'Estads Unids junt emb John Adams, Benjamin Franklin, Alexander Hamilton, John Jay, Thomas Jefferson y James Madison.

Washington va comensà a goñà condecorassións armand tròpas de sa colòni de Virginia p'estalonà en impèri britànic durant sa guèrra franc-indígena (1754-1763), un conflitte qu'éll inadvertidament va ajudà a comensà.

Es congrés continental va nomenà a Washington comandant en jjéfe d's'etzèrcit continental en 1775​. En añ siguient, es britànics varen essê trèts a defòra de Boston, varen pèrdre sa ciutad de nòva York y varen essê goñads en Trenton, nòva Jersey, devant sa sorpresa que va causà Washington crusand es ríu Delaware. Degud a sa séva estratègi, forsas revolusionaris varen catturà a es dos etzèrcits principals de combat britànics en sa batalla de Saratoga y en sa de Yorktown. En negossiassió emb so congrés, s'estads colonials y s'aliads fransesos, va mantení un etzèrcit flux y una nassió delicad en mitj de sas amenassas de desintegrassió y fracàs. Después de capitanetjà sa Victòri estadunisent en sa guèrra de s'independènsi, va renunsià a Sas sévas cargos militars y s'entornà a sa vida en sa séva plantassió de Mount Vernon, atte que li va dú encara més malnom.

En 1787, va presidí sa convenssió de Filadelfia que va fé sa costitussió d's'estads unids d'Amèrica y en 1789 , va sê elegid de manéra unànime com es primé president d's'estads unids. Va tratà de créà una nassió escapàs d'agontà sa pau emb es séus paíssos veynads. Sa séva proclama de sa neutralidat de 1793 va serví de basse per evità cualsevol implicassió en conflitts'estrangés. Và estalonà es plans de costruí un govèrn central fort p'es qu'es pago de sa deutaa nassional, s'aplicassió d'un sistéma fiscal eficàs y sa créassió d'un banc nassional. Washington va evità sa guèrra y va mantení una dècada de pau emb gran Bretaña emb sa firma d'es trattad Jay en 1795, a pésà de s'intènsa oposissió d'es partit demòcrata repubblicà. Maldement may se va afilià oficialment en partit federalista, estalonava es séu programa. Sas sévas dos etapas de govèrn varen estabblí moltas de políticas y tradissións qu'etsistexen fins es díe d'avuy.

Antes de sa finalisassió des séu periòdo de govèrn se va retirà de bell nòu a sa vida civil, estabblind un important precedent de transissió pacífica qu'ha servid d'etzemple no totsol en s'estads unids sinó també en altras futuras repúbblicas. Es discurs de despedida de Washington va sê una intaroducció a sa virtud repubblicana y una estritta advertènsi contra es partidisme, sa settorisassió y sa participassió en guèrras en eas estrangé. Se li va concedexe sa priméra medalla d'ò d'es congrés emb s'agraiment de sa càmara en 1776​.

Washington morí en 1799 degud principalment a un trattament per sa séva neumonía, qu'incluía sangrías, resultand en una combinassió de cop hipovolèmic, degud a sa pèrdua de cinc pintas de sang, axí com s'asfitsia y deshidratassió. Henry Lee III va sê quí va pronunsià s'orassió mortuòri, von va declarà que Washington va sê es "primé en sa guèrra, primé en sa pau y primé en es co de Sas sévas compatriòtas" .

Es historiadós sovint eu han considerad com un d'es més gròssos presidéns d'Estads Unids.