Periòdo apostòlic

De S'Enciclopèdi
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

Es periòdo apostòlic o Edat apostòlica de s'històri d'es cristianisme se considéra tradissionalment com es periòdo d'es dotze apòstols, y estaría datado êntre sa gran comisió d'ets'apòstols per sas aparissións de Jesús en Jerusalèm de cap s'añ 30 dBJ. Fins sa mort d'es derré d'ets'apòstols, que se creu va sê sa de Juan s'Apòstol en Anatòlia de cap s'añ 100 dBJ. Tradissionalment se ha creído qu'ets'apòstols se varen escampà dêsde Jerusalèm. Se trata d'una època d'espéciàl sinnificad per sa tradissió cristiana, a s'essê s'etapa en sa que varen viure ets'apòstols dirèttes de Bon Jesús. Êntre sas fons primaris que reflèttan s'éra apostòlica se cóntan sas cartas autènticas de Pau de Tarso y's llibre d'es Fets d'ets'Apòstols. Es fets trasmatexen un conjunt d'informassións demunt sa vida d's'apòstaols y sas priméras comunidatas cristianas en eas añs siguiéns a sa morta de Jesús. Tradissionalment atribuits a Lluc s'Evangelista, sa séva valorassió historiogràfica ês, sêns'embargo, controvertida: no se pòsa en cuestió es cuàdro general que mostra es llibre d'es Fets, però a n'es confrontà aquest escrit emb sas cartas autènticas de Pau de Tarso, aparexen cèrs ausencis en es camp d'ets'acontexeméns.