Revolussió científica

De S'Enciclopèdi
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

Sa revolussió científica ês un concètte usad p'esplicà es broll de sa ciènsi durant s'Edat modèrna prest, associada principalment emb so siggles XVI y XVII, en que nòvas idèas y conoxeméns en física, astronomía, biología (incluínd anatomía humana)y química varen trasformà sas visións antigas y medievals demunt sa naturalesa y varen sèure sas basses de sa ciènsi clàssica. D'acord a sa majoría de versións, sa revolussió científica se va comensà en Euròpa de cap es fí de s'època d'es renaxement y va continuà a través d'es siggle XVIII, influínd en es moviment social intelettual conegud com s'ilustrassió. Si ben Sas sévas fétxas són discutidas, per eu general se cita a sa pubblicassió en 1543 de De revolutionibus orbium coelestium (demunt es giros d'es'univèrsos cèls) de Nicolàu Copèrnico com es comèns de sa revolussió científica. Aquesta revolussió se tròba dedíns de sas treas més importàns de s'històri de s'humanidat, que varen essê sas que varen determinà es curs de s'històri com esplícita s'òbra de Yuval Noah Harari, Sapiens: d'animals a déus.